TEMPLES

Una de les cares més brillants de la música gravada és que, si bé pot emmarcar per sempre una de les formes d’art més fluides de la humanitat, aquests sons en si mateixos poden convertir-se en un punt de partida actiu per a les idees, records, emocions i sentiments de l’oïdor. Amb el seu tercer àlbum, Hot Motion (2019), Temples no sols ha proporcionat un gran exemple d’aquesta naturalesa dual estàtica/frenètica, sinó que ha creat un disc que gaudeix d’aquesta bella contradicció. Una col·lecció brillantment elaborada i acuradament gravada, les cançons propulsores i aparentment immediates de l’àlbum aviat revelen una impressionant profunditat d’idees i energia amb les escoltes posteriors perquè, com adverteix el seu títol, Hot Motion no és un disc estàtic.

Si bé estan orgullosos de l’orquestració electrònica de Volcano (2017), el trio –el cantant i guitarrista James Bagshaw, el baixista Tom Walmsley i el guitarrista Adam Smith– senten que han reconnectat amb l’entusiasme i l’esperit del seu debut, Sun Structures (2014). Encara que Hot Motion demostra ser únic i innovador, com qualsevol àlbum de Temples.