Quines ganes teníem de tornar a Es Gremi i inaugurar una nova edició de les Mallorca Live Nights. El nostre cicle de concerts d’hivern no trepitjava la mítica sala de Palma des de març de 2020 amb Novedades Carminha. Gairebé dos anys més tard, arrenquem el 2022 amb un veritable regal de Reis. Los Zigarros eren el plat fort de la vetllada en una nit que va tenir el rock and roll com a gran protagonista. Van obrir la nit els mallorquins Roulotte. Entre els assistents gran representació de bandes de l’illa amb components de La Granja, Anegats o Urtain per citar alguns exemples dels presents…

Sortia a l’escenari la banda de Miquel García i Bernat Company, genialment abrigallats per Marc Grasas, Tito Dávila i Pep Estrada. Presentaven cançons del seu últim disc “Lemans” publicat a la fi de 2020. Cançons de so atemporal amb lletres que, en alguna d’elles, retraten aquests anys tan estranys als quals ens hem acostumat com en “Codo con Codo” que serveix de reflexió d’una època de la qual no acabem de sortir, encara que ja queda menys. Un repertori que va fer les delícies del públic, tant del que els coneixia com el que no, amb temes com a “Oxígeno” o “Rock and roll souvenir” que tenen tots els ingredients perfectes per a agradar-los als amants del bon Rock and roll. Va haver-hi un moment especialment emotiu i que encongeix el cor només amb recordar-lo, Miquel García ple d’enteresa va dedicar al seu pare recentment mort el tema “Mal de pair“, el punteig inicial recordava al “Walk on the walk side” de Lou Reed i produïa un nus en la gola a tots els presents. Però el xou no es va venir ni molt menys a baix deixant una picada d’ullet Beatleniano en la seva recta final. Amb la intro de l’actualíssima “Get Back” obrien l’última cançó, “Casi imperfectos”, i deixaven una bestreta del que estava per arribar. Bonic final de xou per a una nit tan Stoniana. So molt compacte d’una banda d’excel·lents músics entre els quals es nota la complicitat dins i fora de l’escenari.

I per fi la gran actuació que tots esperaven. Per a més d’un el regal de Reis perfecte. Los Zigarros van sortir a l’escenari com un autèntic huracà. Ovidi i Álvaro Tormo, Adrián Ribes i Nacho Tamarit componen la formació clàssica de guitarra, baix i bateria i no necessiten més per a sonar contundentment. Per a la banda degué ser dur no poder presentar en condicions durant mesos el seu “¿Qué demonios hago yo aquí?”, meritoris dobles sold outs en el Circo Price de Madrid amb els quals van obrir 2020 i que van publicar a la fi d’aquest any en un àlbum en directe. Gran document sonor que compta amb les col·laboracions d’Ariel Rot, Fito, Leiva, Calamaro o Carlos Tarque entre altres, autèntica història del rock and roll del nostre país. Es notava que hi havia ganes del concert i el públic va respondre de manera impressionant en una sala És Gremi pràcticament abarrotat. Feia gairebé deu anys que la banda valenciana no actuava a l’illa i així ho va recordar el seu cantant, donant el seu agraïment a Mallorca Live. Cita suposem que especialment emotiva per als germans Tormo que durant anys van viure a Mallorca com van esmentar durant “¿Qué demonios hago yo aquí?”, “Apaga la radio” o “A todo que sí” el seu concert, segur que molts records els degueren venir als seus caps. “¿Qué demonios hago yo aquí?”, “Apaga la radio” o “A todo que sí” van ser algunes de les canonades als quals el públic va reaccionar amb gran eufòria. Ovidi és un tros de frontman que es va guanyar al públic des del principi i que abrigallat d’un gran so i grans cançons es va saber guanyar a tots els assistents. “Hablar, hablar, hablar” i “ballar, ballar, ballar” com canten en un dels hits més corejats de la nit és el que tots volem i que per fi, amb precaució i cura, a poc a poc anirem aconseguint amb nits com la que va obrir les Mallorca Live Nights.

Una entusiasta espectadora es va acostar a Miquel García al final de la bitlla a dir-li que havia conegut a Los Zigarros en un concert de Fito i que des d’aquí es va fer seguidora. I que aquesta nit havia descobert a Roulotte gràcies a telonear a Los Zigarros i que el seu concert els havia encantat… I nosaltres el celebrem. Que no pari el cercle virtuós del rock and roll.